L’origen de l’Alfàs del Pi està íntimament lligat amb l’agricultura i amb la cultura de l’aigua. Alfas és un topònim d’origen àrab que significa terra fèrtil o terra cultivada. A mitjan del segle XVI la nostra població era un xicotet llogaret dependent de la baronia de Polop i es deia Alfàs de Polop. En aqueixes dates, la baronessa Beatriz Fajardo de Mendoza inicia la construcció d’un sistema de reg, el Reg Major de l’Alfàs, amb la finalitat d’augmentar la riquesa agrícola de les seues terres. Aquesta séquia, que recull les seues aigües en el Ponoig, transcorre per les poblacions de Polop, la Nucia, l’Alfàs del Pi i Benidorm. En el seu recorregut es van instal·lar una gran quantitat de molins, alguns d’ells encara en peus, a més de fonts i safaretjos. Aquesta xarxa de séquies, que 345 anys després de la seua construcció encara continua funcionant, va permetre un notable augment de la producció agrícola i de la població assentada en aquesta zona. Finalment, en 1836, l’Alfàs s’independitza de Polop, passant ara a dir-se l’Alfàs del Pi, en honor al pi plantat en 1786 en la plaça major que simbolitza aquest acte d’independència.
Una mica d’història
Des dels 250 veïns censats en 1836, l’Alfàs del Pi s’ha convertit en una població amb més de 21.000 habitants. És un dels municipis alacantins més turístics de la Costa Blanca, amb més de 90 nacionalitats convivint en una perfecta qualitat de vida internacional. Malgrat això, el seu nucli urbà encara conserva racons que ens traslladen a una xicoteta població mediterrània amb una economia basada en l’agricultura. Els carrers Baldons, Calvari, el Gall o Baix, amb el seu traçat estret i les seues cases tradicionals, o la plaça Major, amb el pi i l’Església de San José, evoquen una època en la qual la vida s’organitzava al voltant dels cicles agrícoles i els temps es marcaven amb els tocs de les campanes.
