Mines d’ocre

Es tracta d’una xicoteta explotació que va funcionar des de mitjan segle XIX fins a principis del XX. Les restes conservades corresponen a l’habitatge del capatàs i a altres instàncies relacionades amb l’explotació minera. La línia de pilars que baixen pel barranc servia de suport per als raïls de les vagonetes que portaven el mineral fins a la riba. Una vegada allí, l’ocre s’embarcava en barcasses que el transportaven fins a un vaixell fondejat en la badia.
A la fi del segle XIX la mina va estar dirigida pels Soler-Devesa, una família alfasina el sobrenom de la qual en l’actualitat és el de la mina. El capatàs era Miguel Soler Devesa qui, en 1888, va emigrar a Algèria deixant a la seua esposa, Esperanza, al capdavant dels treballadors. L’ocre és una mescla d’argila amb òxid o hidròxid de ferro que s’emprava, des de la prehistòria, com a colorant per a pintura. La mina Verge del Carmen a Serra Gelada, amaga moltes històries de les persones que van viure i van treballar ací per a tirar avant aquesta xicoteta explotació minera.