Durant el segle XVI el litoral valencià era la frontera més perillosa del regne degut als freqüents atacs de corsaris barbarescos. Per aquest motiu, Felip II va promoure un sistema centralitzat de defensa de la costa mediterrània i de les Illes Balears basat en torres guaites. Les torres, conegudes en la seua època com a talaies, es van construir en llocs estratègics per a protegir ports, poblacions costaneres, rius i albuferes on l’enemic es podia proveir d’aigua. La torre Bombarda està situada en un lloc estratègic per a vigilar la badia i els penya-segats de la serra. En cas d’albirar vaixells enemics, els soldats apostats a la torre avisaven al castell d’Altea mitjançant una foguera amb la finalitat de preparar la defensa i, a continuació, dos guardes es desplaçaven a les torres més pròximes (torre de Cap Negret a Altea i torre dels Caletes, a Benidorm) per a alertar de l’atac.
La torre Bombarda és un element patrimonial declarat Bé d’Interés Cultural (BIC) situat en l’extrem septentrional de la Serra Gelada, a 111 m sobre el nivell de la mar, en un espai natural protegit. Actualment el seu accés es realitza a través del camí del Far, la ruta roja del Parc Natural de la Serra Gelada, un dels paisatges més espectaculars del litoral alacantí.
A causa del seu mal estat de conservació, l’Ajuntament de l’Alfàs del Pi va dur a terme un projecte d’intervenció arqueològica i de restauració entre novembre de 2011 i gener de 2012.1 Aquesta intervenció ha permés conéixer la seua planta, determinar la forma i dimensions del cos superior i, al mateix temps, consolidar els paraments conservats.
Des de 2013 ha sigut reconegut com a Centre Blau, símbol de qualitat, bona gestió i excel·lència.
