El Vaig moldre de Mànec, està situat en la riba esquerra del barranc de Carbonera. Segons les referències històriques disponibles, es va construir entre el segle XVIII i principis del XIX. Al llarg dels anys ha rebut altres denominacions, com Molí de Carbonera, de Baix, Maset i de Montaner. Dels nou molins comptabilitzats en el Reg Major o Séquia Mare, la majoria fariners, sis estan localitzats a l’Alfàs el Pi i van anar de gran importància per a l’economia de la comarca fins a mitjan segle XX. El molí constava de dues parts diferenciades, la planta superior destinada a habitatge del moliner, de la seua família i dels seus treballadors, i la part inferior on se situava la maquinària i altres elements necessaris per a la molta del gra. L’aigua, en caure pel cup (el tub cilíndric de 9 m d’altura) movia les dues rodes situades en el cacau. Les rodes, mitjançant un eix de ferro, donaven moviment rotatori a les pedres que molien el cereal. Aquest és el sistema tradicional dels molins hidràulics valencians, una tècnica que prové, sense tot just canvis, de l’Edat mitjana. L’arranjament amb tècniques avançades d’aquest històric edifici, l’ha convertit en centre d’interpretació on podem conéixer com es molia el blat o com vivien els antics moliners explicat amb tota mena de detalls en qualsevol de les visites guiades que s’organitzen des de la regidoria de cultura i patrimoni de l’Alfàs del Pi.
El Molí de Mànec
